dimecres, 29 de setembre de 2010

Nosaltres no fem vaga... i el missatger tampoc

Això mateix: nosaltres no fem vaga. Perquè no entenem ben bé per què se n'ha de fer...

Perquè el primer que veiem de la vaga és això:



cotxes i cotxes i cotxes embussats i pitant a les 8 h del matí.


Per sort, el missatger tampoc no ha fet vaga i hem rebut això:




Ve de molt lluny, des de New Haven, i porta imprès un munt de carinyu i... els autògrafs de tots els Manel!!!

Moltes gràcies, Dani i Míriam!!





dimarts, 28 de setembre de 2010

La Juani

No he vist la pel·lícula i alguna cosa em diu que no seria ben bé del meu gust... però la cançó sí m'agrada. Perquè, en el fons tots i totes devem tenir alguna cosa de Juani.


divendres, 24 de setembre de 2010

Així treballem

Aquests dies que estic sense ordinador de sobretaula, treballo amb el portàtil, una còpia en paper de la feina que estic fent... i ell, clar.

(es veu prou bé per ser una foto del mòbil...)

dimecres, 22 de setembre de 2010

Simon's Cat: In the box

És tremendu, en Simon. Ara, amb botiga virtual i tot!

dilluns, 20 de setembre de 2010

El negoci de casar-se (IV)

Reprenem aquesta secció, que feia dies que teniem abandonada, per abordar una qüestió que sembla inherent i d'obligat compliment en tots els casaments.


Què és un comiat de solter? Doncs és una festa amb els amics prèvia al casament. No sé quin origen té, però totes les seves connotacions em resulten negatives: festa, ridícul, disfressa, vergonya, pits i objectes fàl·lics de plàstic, stripper, alcohol... A més, com a festivitat obligatòria que és, sol costar molts diners als amics i se sol recordar èpicament amb totes les seves batalletes.

Per fortuna, aquest costum sembla que ha anat canviat i ara un comiat de solter pot ser conjunt, pot ser una festa en un chiquipark, pot ser una activitat al Museu de la Xocolata, o pot ser un bany a les termes amb els amics i un fantàstic sopar. Sense ridículs, sense disfresses, sense pits i objectes fàl·lics de plàstic. Amb la millor de les companyies, amb tranquilitat i sense vergonya.

Moltes gràcies nens!!!!!

divendres, 17 de setembre de 2010

La foto misteriosa

Avui us ensenyo què és en realitat la foto misteriosa:


És l'originalíssima textura del meu anell de compromís.

Jo que no sóc gaire d'anells li vaig fer uns quants comentaris graciosos a en Carles quan començàvem a parlar de casar-nos... i devia sonar prou convincent, perquè el dia que vam decidir que sí, que ens casàvem, em va regalar un anell. No estàndard, sense pedretes...
És d'or i plata, de textura rugosa i pintada, gruixut... absolutament diferent.

Gràcies amore!

dijous, 16 de setembre de 2010

Ella, intel·lectual. Jo, de teletubbie!

Com alguns ja sabreu, o ho haureu vist, som mediàtics!
Tot va començar fa uns mesos, amb una trucada de la UPF a la Maria arrel del màster que va fer l'any passat... Si esteu atents, aquests dies per TV3, la veureu en algunes franges publicitàries...
Jo, una mica envejós, vaig aprofitar una notícia que em va passar ella del Club Tr3sC... Buscàven socis per al nou spot publicitari... No vaig dubtar gaire (em vaig sorpendre a mi mateix, fins i tot!), vaig anar al càsting i em van agafar! Eus ací el resultat...



(i si no, per la tele, compartint fama mediàtica amb la Maria!).

En fi, els autògrafs, després... i en fila ordenada! ;)


ps: si voleu saber més de la directora de l'spot, podeu fer el xafarder per http://www.myspace.com/lyonaize

dimecres, 15 de setembre de 2010

Autorretrato

O de com un joc de miralls, uns marcs, un mantón enorme, uns vestits senzillíssims però espectaculars, o uns quimonos, poden formar part d'un espectacle de flamenc. O de com un espectacle de flamenc et resulta tan emocionant i intens que acabes picant de peus a terra com si sabessis fer zapateaos.




Hi serà per poc temps, per tant: no us perdeu l'Autorretrato de María Pagés. Tremendu.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Què és això?

Avui, de forma excepcional i sense que serveixi de precedent, copio la fòrmula que proposa periòdicament l'Assumpta i us pregunto...

Algú sap què és això?


dissabte, 11 de setembre de 2010

Que tingueu molt bona Diada

I per compensar la cançoneta de l'altre dia... avui, en Roger Mas musica Verdaguer.

Que tingueu una feliç Diada.

dijous, 9 de setembre de 2010

El de Solsona

No és representativa de la seva música, però si la canta ell em prenc la cançó seriosament.


dilluns, 6 de setembre de 2010

Otis viatger (XII i XIII)

Ostres, Otis, això és un no parar!! Amb prou feines deus tenir temps de passar per casa a canviar la maleta!
Em tens intrigada, com t'ho fas perquè no et trobem mai a faltar? De seguida que sortim per la porta, aprofites per marxar tu també???





















Haurem d'acceptar que de diners no en necessites... deus guanyar un bon sou, a algun lloc que desconeixem. Fins i tot esquies! I amb força estil, per cert!






Altres "escapades" del nostre gat:
Moscou
Colòmbia
Bergamo
París
Eslovènia
Praga i Canadà
New York i Oporto
Ecuador
Vilnius

divendres, 3 de setembre de 2010

Qui som

Fa uns dies, en Xexu, a partir d'un post de l'Anna Tarambana, proposava de fer un post a partir de qualsevol petita anècdota diària, a tots aquells que escrivim per aquí amb una certa assiduïtat.
Nosaltres no sé si entraríem ben bé dins de la categoria de blogaire 24/7, potser una versió de blogaire a mitja jornada ens aniria millor... De tota manera, ja fa una bona temporada que escrivim, i en parlem, anem fent tots dos en col·laboració i la frase "Això ho hem de penjar al bloc" cada cop resulta més habitual.
El nostre jo blogaire es va despertar per últim cop ahir al voltant de les 23h...

Us explico: com que a mitjans d'octubre tenim un casament (i no és el nostre), vaig estar rebuscant entre els vestits dels últims casaments... per veure si puc reciclar alguna cosa. I, entre posar, treure, buscar, barallar-me amb cremalleres que ja no pugen, etc... l'Otis va tenir la santa gràcia de fer això:


Immediatament em va venir al cap el post de la Rits que vaig llegir ahir. El seu Puck amaga les peces de roba interior... el nostre Otis no pot triar cap més altre lloc del llit per aposentar-se que una faldilla neta, planxada, ben col·locada i negra, la muntanyeta de roba arrugada del costat, no. Brrrrrrrrr.

dijous, 2 de setembre de 2010

Otis viatger (XI)

El nostre gat viatger aquest cop ha fet un salt... cap a Lituània! I s'ha convertit en senyal de trànsit (o alguna cosa semblant):