divendres, 30 de juliol del 2010

Cinema a la fresca i Despedidas

Un picnic a la fresca i després una peli en VO? Ve de gust, oi? Amb manteta i jersei de màniga llarga... i mitjons i pantalons llargs, en ple mes de juliol?

Doncs això és el que es fa quan es va a Montjuïc a veure una peli, a la Sala Montjuïc. Us ho explico un pèl tard, però si esteu per aquí segur que ja ho coneixeu.
La peli comença cap a les 22h però obren portes a les 20.30h, i la gent puja, es lloga una gandula o s'ajeu per terra, menja alguna cosa, escolta una miqueta el concert que hi hagi i després pot veure la peli.
Com a crítica constructiva a l'organització, direm que falten autobusos per pujar i baixar i les cues es fan força llargues. Les escales que porten al fossar són estretes i limiten molt l'accés.

Dilluns vam veure Despedidas, de Yojiro Takita. No sóc especialment aficionada al cinema japonès, però he de reconèixer que em va agradar molt, i que en un ambient més íntim m'haurien saltat les llàgrimes en més d'un moment. Un tema tant complicat com la mort es tracta de manera senzilla, clara, indolora, en algun moment còmica... i fins i tot alleujant. Una petita lliçó vital, perquè sempre s'han d'obrir portes, però també cal saber tancar-les.





ps: Algunes imatges de la vetllada... També va ser un bon lloc per celebrar els 32 del Karlitos!

dimecres, 28 de juliol del 2010

El relleu


Es pot fer una col·lecció de parelles de nuvis? Com qui col·lecciona sobres de sucre o posagots? La nostra col·lecció va en augment... ja en tenim quatre! Aquests són els últims. Gràcies Cati i Jordi!

dilluns, 26 de juliol del 2010

Petits desastres lomogràfics...

Hauré de seguir-ho intentant...

El fotògraf fotografiat. Massa llum? O potser massa poca?
Ni amb els retocs del photoshop no es distingueix el gall d'indi amb la cua estesa...
Una passejada pels Encants. Aquí sí que es veu alguna cosa...



divendres, 23 de juliol del 2010

Auxili!!! Un monstre!


(Passejada pel Fòrum en una tarda de diumenge)

dimarts, 20 de juliol del 2010

Petjades

Tot està en silenci, de nit, i només se sent "tic tic tic tic tic"... "tic tic tic tic tic"...





L'Otis passeja a les fosques...

dijous, 15 de juliol del 2010

Teatro de los sentidos



Espereu a l'entrada, de seguida us recolliran.
Un espai reciclat, trastos, contenidors, un petit bar.

Una tria: la vida, o la mort.
Una aroma.
Agafeu-vos per l'espatlla i no us deixeu anar.
Foscor.
Una llum.
Fa molta calor.
Celebro...

La mama és a la cuina i prepara el dinar.
La veïna estén la roba al balcó.
Una vetlla.
Un àpat.
Una festa.

Ens agafem de les mans... i sortim a la llum i a la frescor.



Tot això i molt més és Teatro de los Sentidos, la Trastienda del Polvorí. No us ho perdeu.


dimecres, 14 de juliol del 2010

Decidir... no sé si decidirem.


Però nosaltres també hi érem.
Passeig de Gràcia amb Diagonal a les 19:30h. Tanta gent, que encara no havien pogut sortir.


Un mar de senyeres i estelades. Alguna Ikurriña. "Pop Paul si t'arreplego et faig a la gallega". Un avi enfilat a una farola cridant "Les amis de Perpignan avec les catalans". Famílies senceres. Els Segadors. Una marea d'autocars des de plaça Tetuan fins a la Diagonal.
Pell de gallina.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Data de caducitat



N'hi ha que tenen cocacoles caducades a la nevera, n'hi ha que tenen cerveses caducades... a nosaltres ens va caducar la llauna de Nestea, i no només va caducar, sinó que es fa glaçar, es va inflar, es va obrir sola i va escampar Nestea enganxós per tota la lleixa de dalt de la nevera.
Ja no fan les coses com abans...

dijous, 8 de juliol del 2010

Un regalo para ella


Aquest és en Tresor, un dels protagonistes de la pel·li "Un regalo para ella".


És una comèdia francesa, facileta i divertida. Tots els que tenim animals ens hi veurem reflectits... amb més o menys gravetat...


Per passar una estona entretinguda!

dimecres, 7 de juliol del 2010

Otis viatger (VI i VII)

Amb la sisena "sortideta" de cap de setmana, m'ha fet una enveja (lo _ _ _ _ gat...): Praga! 






I, no deixa de sorprendre'ns... De nou ha creuat l'oceà! Al Canadà ja el coneixen! I aquesta és la primera vegada que, a més, s'ha llogat una caseta! Com se'ns està aburgesant... 




  
Per als que ja coneixeu les "escapades" del nostre gat, aneu fent recompte... L'Otis ja coneix més món que nosaltres! I per als que no, mireu, mireu... a Moscou, a Colòmbia, a Bergamo, a París, Eslovènia...

divendres, 2 de juliol del 2010

Gats i tecnologia

M'he trobat això de casualitat i no he pogut evitar la temptació de compartir-ho...



Aquesta experiència també l'hem tinguda i l'Otis va fer el mateix: